L'adquisició de les accions de Cespa i Novergie costarà uns 3,8 milions d'euros i suposarà que el centre de tractament de residus sigui públic al 100%.
El Govern ha acordat l'adquisició del 47% de les accions del centre de tractament de residus (Ctrasa) que en l'actualitat posseeixen l'empresa espanyola Cespa (28%) i la francesa Novergie (19%).
El cost de l'operació serà d'uns 3,8 milions d'euros i significarà que el forn incinerador passarà a ser el cent per cent públic. La compra suposarà una despesa d'1,1 milions d'euros per a l'executiu, que ostentarà el 28,3% de Ctrasa, i de 2,7 milions per a la parapública, que serà l'accionista de referència amb el 71,7%. L'operació de compra està subjecta a l'aprovació per part del Consell –on es vol traslladar el debat– del corresponent projecte de llei de crèdits extraordinaris. El primer a demanda del Govern i que serà a càrrec d'endeutament. El segon per a FEDA contemplat a les previsions pressupostàries de la parapública en les partides destinades a inversió en els projectes de producció energètica via la cogeneració i les alternatives. La compra es farà a prorrata en funció de l'actual volum accionarial que ostenta el Govern (15%) i FEDA (38%). El que l'Estat pagarà és sobre el valor net de la societat, que si bé té un immoble, aquest està sotmès a un fort endeutament.
La primera valoració de la societat feta per una empresa independent situava el preu en 11 milions d'euros, una quantitat que el Govern va considerar excessiva. Però alhora l'executiu va mostrar la disposició a negociar una alternativa per superar la situació de bloqueig en què està immersa Ctrasa pels múltiples conflictes que es van obrir amb el Govern Bartumeu i els dos accionistes estrangers. Es tracta d'un sector estratègic, una instal·lació imprescindible, i l'enfrontament manté aturats els projectes d'innovació energètica de FEDA. Aquests són els motius pels quals es decideix impulsar l'operació ara, segons fonts properes a l'executiu.
La solució per rebaixar el preu es troba en l'anomenat contracte de prestació de serveis que els socis estrangers presten a Ctrasa, i que és objecte d'un dels tres plets oberts entre les parts implicades. En no haver-se fet efectiva la quantitat des del 2007 i descomptant allò pagat anteriorment per aquest concepte, es passa d'estar per sobre dels cinc milions inicials als 3,8 finals.
L'acord de venda significarà recuperar la normalitat en el centre de tractament de residus i que es resolguin totes les demandes que els dos accionistes minoritaris tenien interposades als tribunals.
A banda de la del contracte de serveis, de les altres dues, una era contra el canvi de criteri comptable. L'altra per no haver executat la reducció de capital a la meitat (de 6,4 milions a 3,2) que va aprovar el Consell el 2007 per millorar la rendibilitat dels accionistes, que es veien obligats a fer front al finançament de la part més elevada del sobrecost de l'obra.
Enfrontament obert
El forn incinerador havia de costar uns 47 milions d'euros però finalment va haver-hi un sobrecost de més de 20 milions. D'aquests, sis i escaig van ser assumits pel Govern d'Albert Pintat el 2007, alhora que juntament amb FEDA van comprar les accions als socis andorrans. La parapública passà a tenir el 38% i el Govern el 15%; la majoria a la societat davant del 47% dels dos socis tecnològics estrangers, Cespa i Novergie.
Els 15 milions restants del sobrecost estaven immobilitzats en el balanç. Però el Govern del PS va intentar una maniobra per aconseguir el 100% de la instal·lació forçant els minoritaris a marxar canviant el criteri comptable. Va considerar que els 15 milions s'havien de comptabilitzar com a pèrdues a un sol any, el 2009. La societat estava llavors abocada a la fallida. L'alternativa era que la part pública i la privada fessin una aportació milionària per evitar la fallida. Aquí esclata la guerra entre el gabinet Bartumeu i Cespa i Novergie. Els socialdemòcrates decideixen aprovar els comptes amb aquest canvi, però els socis privats ho impedeixen no assistint a les reunions al·legant que s'està incomplint la llei en no haver-se fet la corresponent auditoria ni formular els comptes davant el consell d'administració. L'executiu d'aleshores decideix portar-ho davant la junta d'accionistes. Com té majoria s'aprova la modificació. Els socis privats recorren a la Batllia.
El darrer dels enfrontaments es produeix quan Cespa i Novergie, després de la maniobra comptable, demanen cobrar l'import corresponent a la reducció de capital. El Govern del PS respon amb una contrademanda al contracte de serveis que considera fictici.
Un conflicte d'anys i amb moltes arestes que serà història en breu quan el Consell aprovi l'operació. Es restablirà la normalitat a la instal·lació des de fa temps sota direcció local, FEDA podrà tirar endavant els projectes, i Cespa i Novergie no seran refractaris si es coincideix en l'àmbit internacional. Ctrasa és una empresa que sempre ha tingut beneficis.
Diari Andorra 13 de març de 2013