L’AGREDA proposa la creació d’un label propi d’economia circular que, a llarg termini, sigui indispensable per a operar en el mercat andorrà i per contractar amb les administracions públiques del país.

El president d’AGREDA, Miquel Àngel Armengol, vol convertir Andorra en un referent de l’economia circular, i així s’ha posat de manifest en el decurs de la Jornada sobre Economia Circular Andorra- França celebrada aquest matí a Andorra la Vella.

Un objectiu compartit amb la CEA, que encaixa fàcilment en l’actual escenari de les negociacions d’un acord d’associació amb la Unió Europea.

En aquest sentit, el president de l’AGREDA i vicepresident de la CEA, Miquel Àngel Armengol, ha proposat la creació d’un label propi d’economia circular que, a llarg termini, sigui requisit indispensable per a operar en el mercat andorrà i per contractar amb les administracions públiques del país.

En els últims temps, l’AGREDA s’ha situat al capdavant d’aquells que aposten per una transició des de models lineals cap a models d’economia circular, ja que coneixen el cost que representen les deixalles i han sabut veure el potencial que tenen la reutilització i el reciclatge.

Per això, AGREDA espera que la futura llei d’Economia Circular, situï els gestors al centre del sistema.

Armengol, en la seva intervenció ha destacat que, en el fons, la majoria de traves amb què es troba l’economia circular són problemes de mal repartiment dels costos. “Si els ciutadans, les empreses i les administracions que generen residus internalitzessin el cost que aquests residus representen, l’economia circular s’implementaria sola.”

En aquest sentit, ha destacat que la fiscalitat i la creació d’un marc normatiu i d’acció necessari, és cabdal per fer-ho possible.

Per Armengol, la llei hauria d’establir un percentatge obligatori de material reciclat i reciclable en cada producte; un percentatge que hauria d’anar augmentant amb el temps fins a assolir l’objectiu final del residu zero. “Cal que la llei obri les portes a una política ferma
que es tradueixi en mesures concretes per augmentar la demanda de materials reciclats provinents de la runa, els plàstics o els pneumàtics, per citar tres exemples concrets.”

Segons el seu parer, tot el nou marc normatiu i fiscal s’ha d’encaminar a bonificar aquelles persones, empreses o institucions que no generen residus -o que en generen pocs- i fer pagar més, als qui més en generen.
“Una llei business friendly, és a dir, que aixequi traves administratives i que faciliti l’emprenedoria en aquest sector.”

Les particularitats de la realitat andorrana fan inviable dur a terme segons quins processos al país, per una qüestió de massa crítica. És per això, que Armengol aposta per crear sinèrgies amb els estats veïns.

“Una solució -parcial- podria passar per disposar d’un centre de tractament de residus integrat i participat pels gestors privats en alguna zona propera a Andorra del sud de França o del nord d’Espanya. I així compliríem dos objectius: D’una banda, evitaríem part del cost que representa el transport d’aquests residus per ser tractats en plantes allunyades d’Andorra. I, en segon lloc, donaríem també noves solucions a la gestió de residus en les zones frontereres properes al Principat.”