Les deixalleries fa uns mesos que detecten la desaparició de bobines de coure dels antics televisors que es llancen
Els efectes de la situació econòmica s'estan deixant notar en els objectes en desús.
Una part del material del qual algunes de les llars del país es desprenen, ja sigui per renovació del mateix o perquè els seus propietaris deixen el Principat, ja no arriben a la deixalleria. Persones anònimes se n'apoderen per reutilitzar-lo o, en alguns casos, per tractar-lo i treure'n un benefici. El fenomen fa uns quants mesos que dura i el negoci ara se centra, segons fonts del sector de la gestió de residus, en la recuperació de les bobines de coure dels televisors antics que es llancen o s'abandonen. De la situació ja n'és fins i tot coneixedor el Govern.
Set de cada deu aparells que arriben actualment a la deixalleria industrial de la planta incineradora ja no tenen el coure que està localitzat al tub catòdic. Deixalleries comunals han arribat a detectar –com en el cas de Sant Julià– alguna persona que es dedica de manera organitzada a recollir els televisors que els veïns deixen al peu del domicili abans que els agafin els operaris dels comuns. Un cop desmuntats els aparells i extreta la bobina, es faria l'operació inversa: es tornaria al carrer el televisor, la caixa, perquè ara sí se l'endugui el comú i el traslladi on s'escaigui. Els televisors representen, quant a pes, pràcticament la meitat dels aparells electrònics que arriben a les deixalleries. I la bobina de coure en seria un dels elements més apreciats i valoritzables. Cadascuna pot suposar un ingrés d'entre dos i quatre euros.
Toxicitat
Medi Ambient estaria fent un seguiment d'aquestes pràctiques no per perseguir-les punitivament, sinó perquè tenen dues altres implicacions. Per accedir a la bobina de coure cal, abans, trencar el tub catòdic, que conté una mena de polsim altament tòxic. No hi ha cap manera de saber, ara per ara, com s'està fent la recuperació d'aquestes bobines que desapareixen perquè és evident que no en treu profit cap gestor degudament autoritzat. Alhora, els pactes subscrits per Ctrasa i altres institucions amb empreses estrangeres que es dediquen a rebre aquesta mena de materials es basen, entre altres, en el fet de poder recuperar certs components. I valoritzar-los. I si no hi són, vista la feina que comporta el desmuntatge per a no res (o per a molt poc), pot suposar penalitzacions per a la institució que envia els aparells. Hi ha cops que els mateixos operaris comunals o els tècnics de la deixalleria de la planta incineradora ja són conscients que el televisor arriba sense bobina perquè és una de les parts més pesants.
Les bobines de coure dels antics televisors són els darrers elements que s'estan trobant a faltar per part dels gestors de residus. Però les fonts del sector consultades van assegurar que hi ha altres materials que ja fa temps que desapareixen. En aquest sentit, els consultats han explicat que des de principi de l'any passat, quan els comuns pretenen anar a recollir els objectes que algun veí ha comunicat que deixarà al peu de la porta del domicili –normalment els béns es dipositen al carrer durant la nit i el matí següent els operaris comunals els recullen–, hi ha ocasions que una bona part del que hi hauria d'haver ja no hi és. Sí que s'havia detectat la desaparició d'algun televisor, però especialment el que més s'havia trobat a faltar fins ara eren mobles. I també algun electrodomèstic petit. "No estem criminalitzant ningú. Només constatem el fet i les dificultats que pateix una part de la societat", han explicat les fonts, que hi han afegit: "Si el que es fa és donar una segona utilització a aquests articles ja està bé."
FONT I FOTO: DIARIANDORRA.AD