Recuperar objectes abandonats al carrer o en contenidors, obtenir-ne les peces més valuoses –especialment les metàl·liques– i vendre-les acaba permetent arribar a final de mes a algunes desenes de famílies.
El temporal de la crisi no amaina. O no ho fa prou encara. Arribar a final de mes, en algunes llars esdevé una epopeia. Qualsevol petit ingrés pot ser bo. "Fa cinc anys era impensable veure segons què; des de fa dos, en alguns punts, et pots trobar gent cercant productes fora d'ús. Caducats." Ho explica el gerent de Revanosa, Josep Gómez, una de les empreses de gestió de residus que operen al Principat. Des de principi d'any s'ha notat encara més un fenomen que fins ara era molt puntual. Cada cop hi ha més particulars que acuden a les gestores a vendre petites peces. Metalls normalment. Objectes que han recuperat de la brossa i que es poden revalorar. Fins ara eren quilos i quilos de ferralla que arribaven a les empreses procedents de la recollida feta pels comuns. Ara, els operaris de les corporacions en moltes ocasions ja no hi són a temps. Hi ha qui ha passat abans. "Anys enrere no s'hi donava cap importància; ara s'arreplega tot per poder sobreviure", afirma Josep Maria Vallès des de Refesa. Tant les empreses com els comuns saben que hi ha particulars que surten a recollir allò que troben. De matinada. Essencialment, les nits abans del dia que les corporacions parroquials tenen fixada la recollida.
Les deixalleries fa uns mesos que detecten la desaparició de bobines de coure dels antics televisors que es llancen
Els efectes de la situació econòmica s'estan deixant notar en els objectes en desús.
Una part del material del qual algunes de les llars del país es desprenen, ja sigui per renovació del mateix o perquè els seus propietaris deixen el Principat, ja no arriben a la deixalleria. Persones anònimes se n'apoderen per reutilitzar-lo o, en alguns casos, per tractar-lo i treure'n un benefici. El fenomen fa uns quants mesos que dura i el negoci ara se centra, segons fonts del sector de la gestió de residus, en la recuperació de les bobines de coure dels televisors antics que es llancen o s'abandonen. De la situació ja n'és fins i tot coneixedor el Govern.
Set de cada deu aparells que arriben actualment a la deixalleria industrial de la planta incineradora ja no tenen el coure que està localitzat al tub catòdic. Deixalleries comunals han arribat a detectar –com en el cas de Sant Julià– alguna persona que es dedica de manera organitzada a recollir els televisors que els veïns deixen al peu del domicili abans que els agafin els operaris dels comuns. Un cop desmuntats els aparells i extreta la bobina, es faria l'operació inversa: es tornaria al carrer el televisor, la caixa, perquè ara sí se l'endugui el comú i el traslladi on s'escaigui. Els televisors representen, quant a pes, pràcticament la meitat dels aparells electrònics que arriben a les deixalleries. I la bobina de coure en seria un dels elements més apreciats i valoritzables. Cadascuna pot suposar un ingrés d'entre dos i quatre euros.
Es queixen que l'executiu és "més lax" amb aquells que no compleixen la normativa.
El sector lamenta que l'administració practica "de vegades una rigidesa extrema" amb qui compleix la normativa però que és permissiva amb els intrusos.
El departament de Medi Ambient va obrir l'any passat 26 expedients per infraccions en la gestió de residus. El director de l'àrea, Marc Rossell, va precisar que s'havia dut a terme una campa-nya específica de control i que això explicava el nombre (més elevat de l'habitual) d'expedients per irregularitats. Però l'Associació que agrupa les empreses dedicades a aquest àmbit (Agreda) lamenta que l'administració central sigui estricta amb aquells negocis que treballen amb autorització, pagant els impostos que toquen i complint la normativa i que, en canvi, "aquelles empreses que vénen de fora, de qualsevol manera, sense condicions, sense estar donades d'alta als registres actuen amb impunitat". L'afirmació és del gerent de l'entitat, Víctor Filloy, que va lamentar que "constatem més laxitud amb aquells que no compleixen la normativa".
ENTREVISTA A LA REVISTA DEL GREMI DE RECUPERADORS DE CATALUNYA "RECUPERA - NÚM 82 / DESEMBRE 2013"
Miquel Ángel Armengol, presidente de la Asociación de Gestores de Residuos de Andorra (AGREDA), asistió a Lleida para hablar sobre la gestión de residuos del Principado, el cual establece relaciones de colaboración con España y Francia para mejorar la actividad de la recuperación y aprovechar las capacidades de todos los implicados.
Fundada en 2008, la Asociación de Gestores de Residuos de Andorra actualmente está formada por el 90% de las empresas del sector de la recuperación del Principado, y tiene, como objeto social, la representación, la defensa y la promoción de los intereses económicos, sociales y culturales de sus empresas asociadas, pertenecientes todas ellas al sector de la gestión de residuos.
Los miembros de esta entidad son, pues, pequeñas y medianas empresas del sector privado de la recuperación y el reciclaje de residuos, el cual cuenta con un parque diverso de vehículos, equipamientos y recursos adaptados todos ellos a las normativas nacionales e internacionales con el fin de que su labor sea profesional.
Agreda, asociación de libre adhesión, tiene un carácter representativo y democrático, no lucrativo, reivindicativo y apolítico.
A lo largo de estos años, la Asociación ha mostrado, en múltiples ocasiones, su implantación y el fuerte compromiso que mantiene para conseguir mejoras en el sector, lo que ha conllevado credibilidad en sus actuaciones, que han apoyado siempre la profesión en su desarrollo.
"En este recorrido, nuestra principal pretensión ha sido y será conseguir un posicionamiento del sector de la gestión del residuo ajustado a la importancia económica que tiene, que comporte la valoración de nuestras empresas permitiendo que éstas puedan avanzar y mejorar cada día.", asegura Armengol.
De este modo, las actuaciones básicas que AGREDA desarrolla están dirigidas a impulsar las iniciativas y las normativas que rigen la correcta gestión de todo tipo de residuos, manteniendo el respeto hacia el medio ambiente y colaborando en el cumplimiento de las condiciones necesarias para el ejercicio de la actividad.
Para ello, la Asociación promueve actuaciones que faciliten el desarrollo de las iniciativas empresariales y que mejoren la imagen del sector, a la vez que dirige sus acciones hacia la sostenibilidad y la ecología. Armengol, además, ofreció una serie de datos para ilustrar la actividad.
En Andorra, en materia de recogida selectiva, se recuperan unas 10.000 toneladas de papel y cartón, lo que equivale a un 66% del volumen interno del país, así como 2.600 toneladas de vidrio, que corresponden a un 70% del volumen, y 850 toneladas de envases que equivalen prácticamente a un 15%. "Por tanto, creemos que debemos hacer un esfuerzo en cuanto a la recogida de envases. Y, actualmente, estamos estudiando la forma de mejorar la gestión de los residuos orgánicos o de rechazo para hacer compostaje", explica Armengol.
El Centre de Tractament de la Comella estima que la caiguda de deixalles aquest any serà d'un 3%
La quantitat de deixalles que es recullen al país torna a baixar. L'any acabarà amb una nova reducció que des del Centre de Tractament de Residus (Ctrasa) situen al voltant del 3 per cent.
Aquesta baixada de les tones de brossa representa un problema per al forn, ja que un exercici més el total que se'n cremarà queda molt lluny de les 45.000 tones que s'havia previst que incineraria cada any.
Els indicadors d'explotació de la planta mostren que fins al 30 de novembre s'han destruït 30.631 tones, de les quals poc més de 23.000 corresponen a residus urbans generats al Principat. El global incinerat l'any anterior va ser de 33.236 tones, entre les quals n'hi havia 26.435 provinents de les deixalles urbanes. El segon lloc de residus que rep el forn l'ocupen els sanitaris, que no arriben a les tres tones, tot i que fins al novembre passat ja se n'havia recollit gairebé una tona més que en tot l'exercici precedent. Molt més lluny apareix la dada dels fangs, humits i secs, que també es cremen a la planta i que per separat no arriben a les dues tones.